Valors paisatgístics

La comarca del Priorat és un exemple paradigmàtic de diversitat en un espai físic relativament reduït. El patrimoni natural i paisatgístic de la comarca presenta un veritable mosaic de relleus, de sòls, de vegetació i de colors, que sorprenen al visitant. La comarca, que en la seva delimitació segueix bàsicament el criteri geogràfic, la formen les terres de la conca del Siurana i està configurada com un amfiteatre que s'obre cap a la vall de l'Ebre. Aquest amfiteatre el limiten entre altres, les serres de la Figuera, Montsant i la Gritella, al nord; les serres de Llaberia i la Mola per la banda marítima i la Figuera i el Tormo cap a ponent. L'orografia dels gairebé 500 Km2 de la comarca és extremadament variada. La serra del Montsant, Parc Natural des del 2002, presenta valls, congostos, comellars i cingles que li donen un valor natural indiscutible i, fent honor al seu nom, acull nombroses ermites que ens parlen de la vida que des de segles ha conviscut en harmonia amb un entorn conservat i respectat que gaudeix d'una important riquesa de flora i fauna. L'altre espai que compta amb una figura de protecció i de desenvolupament sostenibles és el que formen les serres de Llaberia-la Mola. Les possibilitats de fer excursions de diferents nivells de dificulat en ambdues serres és un dels atractius de la comarca.

Com també ho és recórrer els senders i les carreteres secundàries que, xino-xano, ens permetran comprovar com el paisatge canvia d'una vall a un coll, i els punts de vista sobre pobles o ermites ens poden sorprendre a cada revolt. L'orografia accidentada, ara amable, ara dura i contundent ens ofereix alguns punts culminants i privilegiats per tenir vistes de conjunt del mosaic de conreus, clapes de bosc, marges de pedra seca, costers i bancals de vinyes i olivers, barrancades i rierols.

La petja de l'activitat humana ha deixat sobre el territori testimonis del passat remot -com els poblats preibèrics, les ruïnes de la Cartoixa o dels castells- i del passat més recent, com l'explotació minera i els cellers monumentals. I és present sobretot en els conreus emminentment mediterranis. Cada estació de l'any vesteix aquests conreus amb colors i olors del tot diferents, que acaben de configurar i enriquir un entorn que ens honora i que volem respectat per poder oferir-vos-el perquè el gaudiu.