Dins de la família dels salmònids sols hi ha la representació de la truita arc iris (Salmó gairdneri). Aquest és un peix molt adaptable a les condicions físiques de l'ecosistema. És una espècie utilitzada per replobacions i es cultiva a psicofactories. Els exemplars posats en llibertat tendeixen amb freqüencia a emigrar aigües avall i no donen poblacions estables. A la fresa, els ous són posats en nius excavats a la grava de la llera. Els ous fan eclosió passats 150 dies. Cada femella posa de 1000 a 5000 ous per Kg. de pes.

La família dels ciprínids és la que té més representants al nostre riu. Un dels més populars és el barb (Barbus bocagel) pot arribar als 50 cm. De longitud i són característsics els quatre barbillons al llavi superior. És un peix de fons que s'agrupa en petits bàndols. S'alimenta a la nit de tot tipus de macroinvertebrats, alguns detritius, cadàvers, etc... Els adults poden devorar petits peixos. La fresa té lloc als mesos de maig a juny. La femella posa de 3000 a 9000 peixos ous en trams d'aigües corrents i superficials. Altres representants d'aquesta família són els gobis (Gobio gobio), les madrilles (Chondrostoma toxostoma), les bagres (Leuciscus cephalus), els barbs roigs (Phoxinus phoxinus). Tots ells no presenten dents a la boca, però sí a la faringe, són omnívors i a l'època de zel molts mascles tenen coloració vistosa i berruges nupcials al cap. També dins els ciprínids hi ha la carpa (Cyprinus carpio) i el carpí (Carassinus auratus). Aquests individus els trobem a basses de masos i horts. Són peixos d'origen d'origen asiàtic que van ser portats pels romans fa 2000 anys pels estanys i jardins, però que avui es troben perfectament asilvestrats. Són increïblement resistents a condicions desfavorables. Poden arribar als anys. La seva alimentació és omnívora.

A la família del poecílids pertany la gambusssia (Gambusia affinis), peix petit de 3-5 cm. És originària del sud dels Estats Units i fou introduïda per lluiutar contra el paludisme i controlar els mosquits. És un actiu depredador de tot tipus d'invertebrats. Viu a qualsevol lloc per molt contaminat que sigui. Són de fecundació interna i ovivípars. Cada any una femella té de 5 a 6 infantaments de 50 a 80 cries, que ja són madures sexualment abans d'un any. Certament aquest peix tan prolífic va acabar amb el paludisme, però també ha desplaçat fins a posar-los en perill d'extinció els ciprinodóntids autòctons, com el fartet (Aphanius iberus) i el samaruc (Valencia hispanica).

A l'actualitat, i com és lògic de suposar, les principals amenaces a la nostra ictiofauna deriven, directa o indirectament, de les activitats humanes. Exemples de la degradació de les condicions de vida dels sers aqüàtics són la contaminació de les aïgues, modificació o destrucció d'hàbitats, embassaments, introducció d'espècies exòtiques (moltes d'elles per organismes oficials), sobrepesca, etc…

Les mesures de conservació passarien quasi exclusivament per preservar el biotop on habiten els individus, ja que si per desídia o negligència es produís una mala gestió es perdria de manera irreversible una part molt important del nostre patrimoni natural.

JOAN BARRULL I VENTURA.

Biòleg.