Des de la seva aparició, fins als nostres dies, els mamífers de la Serra del Montsant han donat una prova de la seva facilitat d'aptació, colonitzant tot tipus d'hàbitats i medis, i adquirint formes i mides segons les seves necessitats.

La majoria d'ells són difícils d'observar. Alguns són estrictament nocturns o crepusculars, i els diürns s'amaguen davant la proximitat de l'home. La seva presència, però, pot ser delatada mitjançant petjades, excrements, restes d'àpats, llodrigueres, cranis i ossos. Totes aquestes dades poden donar molta informació i augmenten el plaer d'una visita al camp.

Aquí al Montsant hi ha un elevat nombre d'espècies. L'ordre més fàcil de veure és el dels quiròpters, és a dir les rates piynades, Rhino lophus, Myotis, Pipistrellus, Eptesiccus i Nyctalus, són infatigables voladors nocturns a la recerca d'insectes noctàmbuls.
A l'ordre insectívors pertanyen: l'eriço (Erinaceus europaeus) amb el cap i l'esquena recoberts de punxegudes espines, el subterrani talp (Talpa europaea), màquina biològica d'excavació i les diminutes musaranyes (Sorex minutus, Suncus etruscus, Croccidura russula).

A l'ordre dels rosegadors hi ha: l'esquirol (Sciuru vulgaris), graciós habitant dels boscos de pins. La rata cellareda (Eliomys quercinus), simpàtic animalet de llarga i plomallada cua, amb carota negra. Els mal vistos visitadors de les nostres llars, sovintment foragitats a cops d'escombra com la rata negra (Rattus rattus), la rata comuna (Rattus norvegicus) i el ratolí domèstic (Mus musculus) que han condicionat la seva existència als habitants humans, cosa que no ha fet els seus cosins, el ratolí boscà (Apodemus sylvaticus) i el ratolí de camp (Mus spretus), molt afeccionat a les avellanes del pagès, desgavell del que s'implica injustament al talpó comú (Microtus duodecimcostatus) que sols està interessat per les parts amagades sota terra de les plantes. Molt proper filogenèticament a aquest últim és la rata d'aigua (Arvicola sapidus) la qual depèn de la presència dels cursos aquàtics o estanys, recordeu que és fàcilment subornable amb una poma.

L'ordre dels lagomorfs està representat aquí pel maltractat conill (Oryctolagus cuniculus) peça bàsica de l'ecosistema mediterrani, que ha vist delmades les seves poblacions per la mixomatosi i un incontrolat furtivisme flagrant.

Als artiodàctils és l'ordre al que pertany el porc senglar (Sus scrofa), senyor del bosc, amb les seves recorbades defenses. És freqüent visitador de les àrees cultivades, encara minso tribut, si comparem la quantitat de batudes sofertes i caps que han estat trofeu.

Passem ara a l'ordre dels carnívors, considerats tots com a sinistres competidors nostres, ja que s'alimenten d'altres animals, generalment cinegètics, que per no se sap quina llei divina han de ser els únics beneficiaris els humans. Entre ells hi ha el gat mesquer (Genetta genetta), inquilí del matoll i la garriga, caça a la posta petits ocells i manifers.
La guineu (Vulpes vulpes) astut omnívor que no ocupa un hàbitat determinat sinó que la seva capacitat de desplaçament li permet explorar medis diversos. És l'únic del carnívors que augmenta en nombre, ja que s'ha transformat en comensal humà i aquest l'allibera dels seus enemics naturals al trastocar l'equilibri de la natura. La fagina (Martes foina) hàbil depredador de terreny rocós, altre temps perseguida per la seva pell. La mostela (Mustela nivalis) implacable matador que gosa atacar preses molt més grans que ella, és activa al capvespre i campeja sola, en parella o en grups familiars, poden colonitzar tot tipus d'hàbitats. El teixó (Meles meles) és tranquil i rutinari, surt a les nits de la seva teixonera a la recerca de qualsevol cosa, si l'oïda i el musell li indiquen que tot és correcte. És tant miop, que si el vent bufa en contra podeu estar a un pam d'ell, que pensarà que sou un arbre més. Finalment, al riu Montsant podem trobar una de les colònies més potents de Ilúdriga (Lutra lutra) que hi ha a la Península Ibèrica. Cada cop queden menys d'aquets caçadors aquàtics, degut a l'equivocada insistència de l'home en controlar la natura, posant en perill unes pautes establertes fa milions d'anys.

Des de temps immemorials el ser humà i els mamífers, tant domesticats com salvatges, han estat dins l'engranatge de l'economia de subsistència de l'ecosistema rural. Posar algun entrebanc pot significar l'aturament d'aquesta delicada màquina, i això ens perjudicaria a tots, doncs el resultant seria irreversible.

Joan Barrull i Ventura.
Biòleg.