La comunitat faunística que es troba als voltants de la Morera, és el producte de molts anys d'adaptació al medi rupícola que han sofert els animals. Aquest potencial biològic ofereix un magnífic laboratori a l'investigador professional, o gaudir de l'ecologia al naturalista afeccionat.

Potser els animals més fàcils de trobar siguin les aus, per allò que hi són durant el dia i estan senzillament localitzables per la modulació del seu cant. Si mai voleu fer una excursioneta per aquest benvolgut indret nostre, tot preparant els paquets, al vell mig del poble, trobareu els quotidians pardals (Passer domesticus), ocells que sols viuen en nuclis humans, si teniu temps seria bonic d'observar durant el festeig, com els pardals mascles rodegen a la femella cridant escandalosament. També hi ha orenetes (Hirundo rustica), típiques visitadores estiuenques, que ens alegran amb el seu gràcil vol a la recerca d'insectes. Sortint ja del poble, i quasi per tot el terme, a la primavera - estiu, hi ha un ocell de vius colors brillants, inconfusible per les seves actituds i jocs aeris, és l'abellerol o rau-rau (Merops apiaster).

Si doneu una volta pels horts i els bosquets d'alzines veureu, entre d'altres les dimórfiques merles (Turdus merula), els tords (Turdus spp.) les caderneres multicolors (Carduelis carduelis), els pinsans (Fringilla coelebs) els bàndols de verderols (Carduelis chloris), i tot el ventall pàrids garcetes de muntanya, primaveres, (Parus caeruleus, Parus Major, Parus ater).
Menció apart mereix el capsigrany comú (Lanius senator) i els reials (Lanius excubitor).
Aquets ocells que es mantenen ben visibles a les branques dels arbres, són el terror pels petits vertebrats, com les sargantanes, rosegadors i aus joves, així com insectes. Les victimas a les que dona caça són empalades a les punxes d'arbres i matolls espinosos. Així emmagatzema les preses sobrants i es facilita el seu destripament. A l'endinsar-se als pinars, sentireu el cucut (Vcuculus canorus), els diferents picots, i el còrvid gaig (Garruñlus glaandarius), aquest últim delata la vostra presència amb el seu crit característic.

Si passegeu pels camps de coreu, matolls i deveses, veureu l'alosa (Alauda arvensis), els sits (Anthus spp.), les vistoses orioles (Oriolus oriolus), els menuts mitos (Aegithalos caudatos), petits ocellets de cua llarga, molt treballadors en els seus nius. I també trobareu la més típica de les aus cinegètiques, la perdiu (Alectoris rufa).Quan detecti la vostra presència correrà ràpidament, abans d'iniciar un vol recte i curt, que alterna el batec fortíssim de les ales amb el planeig.

A l'anar pujant cap els cingles del Monsant podeu sentir el piular dels polls del falcó (Falco peregrinus), situats en un tallat de qualsevol penya-segat, ubicats directament en la roca, sense cap tipus de nidificació. Si teniu paciència, podeu veure també els seus progenitors, donant voltes pels nostres camps, i si la sort és propicia gaudireu dels meravellosos picats a més de 300 Km/h. que efectuen sobre els seus veins de penya-segats, els coloms bravius (Columba livia), i els tudons (Columba palumbus).
També podeu observar que quan ataca als cridaners estornells (Sturnus vulgaris i S. Unicolor) aquest formen pinya i volen conjuntament, sabedors ells, que d'aquesta forma és l'unica manera d'eludir el fatal desenllaç.

A la velocitat que ataca el falcó, no s'atreviria mai a entrar en el bloc compacte que formen els estornells, ja que això representaria la seva mort. Pujant de mica en mica, veureu els corbs (Corvus corax), agafant els corrents tèrmics de l'aire i planejant sense cap esforç, deixant brillar el seu plomatge amb els raigs del sol.
Els corbs compleixen el paper d'escombriaires de la natura, menjant les restes d'altres animals morts, evitant així que s'escapin les infeccions pels camps, avui però estan molt acostumats a visitar l'abocador de la brossa. Si esteu atents podreu observar les pautes de comportament que tenen a l'època de festeig, és un espectacle digne de veure. Una de les seqüències que més us impressinarà serà veure el vol nupcial de l'àguila cuabarrada (Hieraaëtus fasciatus), realitzat amb una bellesa de movimentsi de càntics, per la parella, que fan posar la pell de gallina.

Si el dia és clar, veureu també, una escena magnífica, el seu protagonista és lésparver (Falco tinnuculus). Aquest petit rapinyaire. Obre la cua en forma de vano i mentre dona forts aleteigs vigila el terra en busca de preses, quedant immòbil en el cel. Si continueu pujant és possible que tingueu l'oportunitat de veure un au semblant a un colom, però més fina i nrviosa, amb molta coloraina, és la tórtora (Stretopelia turbu) que fuig amb grans i entretallats batecs d'ales.

Ja en els peus del cingle, hi ha un ocell que vola molt a prop de les roques per aixecar els insectes dels que s'alimenta al vol, és el roquerol (Hirundo rupestris).
Es esfereïdor veure com aquest petit animal realitza continues passades a pocs centímetres de les pedres, a gran velocitat. Pròpiament dels cingles són els escassos merla blava (Monticola solitarius) molt amics del sol, i que deixen anar curtes i agradables estrofes. També podeu observar encara que molt de tant en tant, el pela-roca (Tichodroma muraria), que és com una papallona gran, roja, blanca i negra que es desplaça pel penya-segat amb un vol poc decidit. Per entre les brolles i el maquis que voregen la muntanya hi ha la fumada (Phoenicurus ochruros), un ocellet negre amb cua roja, que salta alegrement de roca en roca per caçar insectes, aranyes i centpeus. Si aneu amb molta cura, pot deixar-se fotografiar com una estrella del cinema, i amés us brindarà amb les seves cabrioles per defensar el territori.

A la tornada, si ja és tard, i està a prop la foscor, no tindreu problemes en sentir el llastimós càntic del mussol (Athene noctua) i si encerteu a distingir la seva cua i la silueta, veureu els graciosos moviments que fa amb el cap per inspeccionar les rodalies.

Molt rar, però encara present teniu el gran duc (Bubo bubo), magestuós senyor de la nit d'enorme figura i grans ulls ataronjats que us mirarà fixament.
Aquest rapinyaire nocturn és enemic aferrissat del còrbids, i un excel·lent regulador biòlogic dels rosegadors. Un altre caçador de la nit és el gamarús (Strix aluco) que durant el dia és delatada la seva presència pel xibarri que formen al voltant d'ell els ocells petits, que intenten així destorbar-li el sòn.

I així, tot xano-xano, tornarem cap al poble, havent pogut gaudir d'una mostra de l'ornitofauna que viu als nostres camps.