Abans d'oferir-vos una relació de les coves que es troben dins del terme de la Morera del Montsant, m'agradaria fer-vos una petita introducció sobre els tipus de cavitats que existeixen i els processos que han intervingut en la seva formació.

Existeixen dos tipus de cavitats depenent del seu origen. Aquestes són les següents:

-Cavitats tectòniques.

S'originen per prrocessos mecànics com són l'obertura de diaclasses (escletxes) per plegaments o falles que es produeixen en un massís.

-Cavitats càrstiques.

S'originen per l'acció de l'aigua sobre roques que són solubles. L'aigua dissol i erosiona la roca a través de diaclasses i plans d'estratificació. La dissolució és un fenomen químic, desfà la roca, i l'erosió és un fenomen mecànic, donat que arrenca partícula a partícula la roca.

Els fenòmens càrstics es produeixen en roques que tenen un percentatge elevat de matèria solubles i trobem quatre casos:

-Carbonats. Poden ser carbonat càlcic, les roques anomenades calcàries, carbonat magnèsic que són les dolomies o, el cas més freqüent, la barreja dels dos. El carst en carbonats és el més típic i abundant. Ex. Garraf, Ordal i Pics d'Europa.

-Conglomerats. Són els materials formats per palets cimentats per una matriu calcàries. Ex. St.Llorenç, Montserrat i Montsant.

-Sals. Són les formades per sals com NaCl, KCl, i d'altres. Presenten processos molt ràpids, ja que la sal és extremadament soluble. Ex. Cardona amb el Forat Micó.

-Guixos. Roques amb sulfat càlcic. També són més solubles que els carbonats, però no tant com les sals. Els carst amb guixos i sals és el menys abundant. Ex. Cova Mosquera a Beuda (garrotxa).
L'aparell càrstic el podem dividir segons la seva funció en tres parts:

-Absorció. L'aigua de pluja, de fusió de neus o bé de rius, és absorbida per la massa rocosa. Les formes d'absorció s'anomenen sumiders.

-Conducció. L'aigua absorbida és transportada per l'interior de la roca per mitjà de galeries.

-Expulsió. Es produeix quan les formes de conducció van a parar a una vall. Les formes d'expulsió s'anomenen surgències.
Quan el procés càrstic és ja molt avançat, les làmines d'aigua que recorren els sostres i parets de les cavitats poden dipositar el carbonat que porten disssolt formant les estalactites, estalagmites, paviments, gorgs, banderes, etc.

La Serra de Montsant és un relleu estructural d'una certa tranquil·litat tectònica. Els conglomerats són els principals materials que formen el massís amb una potència (gruix de la roca) superior als 600m., essent el seu contingut eminentment calcari.
Els fenòmens excavats en els conglomerats del Montsant, encara que poc estudiats, presenten les característiques pròpies de la carstificació en aquests tipus de materials, encara que llur composició deu oferir sensibles variacions. La majoria de cavitats conegudes són simples balmes produïdes per l'erosió al llarg dels nombrosos cingles del massís. Al sector N., vall del riu Montsant, és on es coneixen el major nombre d'avencs, gairebé tots d'una gènesi purament tectònica, mentre que a les plataformes superiors són poques les cavitats conegudes, encara que podria ser la zona més interessant morfològicament, com ho demostra la presència de la Cova Santa.
A continuació us oferim la relació de les cavitats (balmes, coves i avencs) catalogades, que es troben dins del terme de la Morera de Montsant: