|
|
|
|
 Filtra les notícies segons el tema escollit | |
|
PERFIL DEL CONTRACTISTA
AJUNTAMENTVegeu arxiu adjunt. |
La gastronomia de les comarques d\'interior
 FÈLIX LLOVELLE n aquest repàs que fem el diumenge sobre la bona gastronomia de les zones més turístiques no ens volem oblidar de les comarques d\'interior tarragonines, ja que moltes vegades justifiquen una escapada per gaudir de les seves delícies.
A Ulldecona (als afores, a peu de carretera cap a la Sénia) hi ha dues referències gastronòmiques importants: Les Moles, on des de fa anys (1992) en Jeroni Castells desenvolupa una interessantíssima tasca culinària i l\'Antic Molí, un restaurant nascut l\'any 2004 en el qual el jove Vicent Guimerà ofereix una excel·lent cuina d\'autor i de mercat, amb molta personalitat i amb un gust tradicional. Al centre d\'Alcanar, hi trobem el Taller de Cuina de Carme Guillemot, en el qual aquesta artista de la cuina i la pintura, juntament amb Philippe han adaptat la casa familiar en un agradable restaurant. A Tortosa, Rosa Pinyol, de Joan Forcadell, és tot un número 1 a la comarca. I pujant amb molta força, Villa Retiro, a Xerta, a mans del jove Francesc López, amb cuina d\'autor.
Al Priorat, el Celler de l\'Aspic, situat al costat mateix del celler cooperatiu de Falset, és un lloc ideal per gaudir dels millors vins de la comarca i d\'una cuina ben elaborada per Antoni Bru. A les Borges del Camp, la Fonda Emilio és tota una referència de bona cuina, amb molts anys d\'existència i actualment sota la direcció de les joves Bibí i Rosana. A Castellvell, el Pa Torrat constitueix tota una institució per menjar excel·lents plats de cuina catalana. La família Sanromà està al capdavant d\'aquest establiment. A Vilaplana, el matrimoni Mestre porta des del 1999 un restaurant familiar molt agradable de cuina tradicional catalana, al centre del poble. I dues referències gastronòmiques molt importants són a la Selva del Camp i al Morell: La Gigantea i La Grava, enmarcades en el context d\'hotels encantadors. A la Gigantea (Hotel Mas Passamaner) hi ha el prestigiós xef Joachim Koerper, i a La Grava, el jove i molt ben preparat cuiner Gerson Ribal. Són cuines d\'autor de gran altura. A Valls, la Masia Bou, coneguda com la casa pairal de la calçotada, a més d\'aquesta menja tan tradicional en temporada, presenta tot l\'any una oferta culinària molt interessant. Cal deixar-se aconsellar pel seu patró, en Josep Maria Gatell. A l\'Espluga de Francolí, Masia del Cadet és igualment una aposta segura per gaudir d\'un bon àpat. Un establiment familiar que també ofereix allotjament (3 estrelles). A Salomó, La Premsa, a peu de carretera, és un restaurant en què en Pere Ortiz fa cuina de temporada ben elaborada a partir de productes seleccionats. Finalment no podem oblidar els restaurants Villa Urrutia, a l\'Albiol; el Celler de l\'Arbocet, de la família Pàmies; Masia Folch, dels germans Aixelà, a Constantí; Fonda la Figuera, a la Figuera; Fonda Miralles, a Horta de Sant Joan; L\'Encanteri, a Vilallonga; Dolça del Morell, al Morell... |
L\'Alt Camp, la Conca i el Priorat reclamen un transport públic millor en el pla territorial
N. ROCA / R. ROFESPendents d\'estudiar el text a fons per presentar al·legacions, es queixen que la planificació ha obviat les seves peticions
Decepció generalitzada a les comarques d\'interior pel pla territorial parcial (PTP) del Camp de Tarragona, aprovat inicialment fa unes setmanes. Tant a l\'Alt Camp com a la Conca de Barberà i el Priorat –i en menor mesura a l\'interior del Baix Camp– les connexions continuen sense tenir un paper rellevant en la futura xarxa de comunicacions, sobretot les de transport públic, fet que no ha agradat gaire als responsables comarcals. A l\'Alt Camp es reivindica una connexió més directa amb l\'estació del Camp, mentre que la Conca exigeix que la futura xarxa de rodalies arribi com a mínim fins a Montblanc. El Priorat també vol renegociar al setembre les propostes que ara no s\'han acceptat, per millorar «almenys» el transport fins als hospitals de Reus i Móra d\'Ebre.
Ni la presidenta del Consell Comarcal de l\'Alt Camp, Carme Mansilla, ni el seu homòleg de la Conca, David Rovira, han amagat el malestar per la resposta que la Generalitat dóna en l\'avantprojecte del PTP al dèficit de mobilitat que hi ha a totes dues comarques. Tot i que ambdós organismes encara han d\'estudiar a fons totes les propostes del document, l\'un i l\'altre ja han avançat la intenció de recollir totes les al·legacions dels seus municipis i presentar-les de manera conjunta a cada comarca.
A l\'Alt Camp, «la preocupació més gran és la connexió entre Valls i l\'estació del TAV, que no està prevista», un enllaç que es veu imprescindible perquè «la ciutadania no quedi aïllada». Mansilla conclou: «el pla ens deixa amb significatives mancances». En aquest sentit, els grups de l\'Ajuntament de Valls també han pres el compromís de reunir-se al setembre per valorar la presentació conjunta d\'al·legacions al PTP. L\'alcaldessa, Dolors Batalla, es vol donar un marge per estudiar la documentació en profunditat, si bé d\'entrada ha detectat també la mancança en la connexió ferroviària amb l\'estació del Camp, per a la qual la tinent d\'alcalde, Núria Segú, va una mica més lluny i ja demana que s\'inclogui una reserva de sòl.
Pitjor és el cas de la Conca, on la millora de les connexions es reivindica des de fa anys. Rovira indica que la futura línia de rodalies hauria d\'arribar fins a Vimbodí, o com a mínim fins a Montblanc, però el pla preveu només una actuació a Picamoixons que permeti el gir directe entre Reus i Valls, deixant al marge un possible enllaç que entri a la Conca. Tant a l\'Alt Camp com a la Conca, això sí, s\'ha rebut amb satisfacció el reforç en el transport de mercaderies que suposaran la previsió d\'un ramal ferroviari fins al polígon de Valls i l\'estació projectada al futur parc logístic de Montblanc.
PRIORAT I BAIX CAMP
Una delegació del Consell Comarcal del Priorat encapçalada pel president, Josep Anton Robles, es reunirà al setembre amb representants de Política Territorial a Tarragona per intentar arrencar més compromisos del PTP respecte a la comarca. Sobre la taula hi haurà les mateixes recomanacions que després de publicat l\'avantprojecte, però «més treballades per les dues parts», segons Robles. Les demandes principals són el desdoblament de l\'N-420, arranjaments als vials locals i comarcals, la conversió a carretera de les pistes forestals construïdes per l\'antic Iryda i, sobretot, les millores en el transport públic: estacions de tren, el manteniment d\'almenys una línia de llarg recorregut, un servei públic intermunicipal i la potenciació de la línia ferroviària Tarragona-Móra.
Els tècnics del Consell del Baix Camp estudien també el pla per fer-hi al·legacions. «De moment, han acceptat alguna recomanació genèrica que havíem fet, com la millora de les connexions amb la T-11», explica el president, Xavier Llauradó. Tot i això, continuaran lluitant per les peticions que no s\'han recollit, com la millora dels vials de l\'interior «i, en concret, el de la Selva a Vandellòs».
CARME MANSILLA
presidenta consell alt camp
«El pla territorial deixa l\'Alt Camp amb mancances. La preocupació més gran és la connexió entre Valls i l\'estació del TAV del Camp» |
DAVID ROVIRA
President del consell conca
«Estem molestos perquè no se\'ns ha tingut en compte en la millora del servei del transport públic. Presentarem al·legacions al pla» |
JOSEP ANTON ROBLES
president del consell priorat
«Som en una comarca molt mal comunicada. El principal ha de ser el transport públic, i en alguns municipis és inexistent» |
|
Prioratí, llibertari i documentat
JUDITH FERNÀNDEZFilòleg i periodista, coordinador de la revista «Catalunya» (CGT), Martí renova al Camp de Tarragona el pensament i l\'acció crítiques amb el poder local i global
Es veu que Marçà (Priorat) és terra llibertària. Ho dic perquè allí hi va néixer –segurament entre d\'altres– l\'escultor Marcel·lí Giner Folch (1919-2006) i perquè veig que l\'espècie continua, entre els qui conec, amb Jordi Martí i Font, que hi va treure el cap (mai millor dit, perquè el primer que ens treuen és el membre superior) el 1969, potser a l\'estiu i –potser dels potsers– el temps, el juliol, en què Renfe m\'acostava cap a l\'Ebre, tot passant precisament per davant de Marçà.
Potser també m\'arribà el plor de la seva mare expulsant-lo. Tot podria ser. En qualsevol cas, en el moment i lloc oportú, aquest xicot te\'l pots trobar als llocs aparentment més dispars, però tots ben lligats, com un romesco, per motivacions no gens recòndites.
D\'aquesta manera, Martí és fa visible a la Fira del Llibre Ebrenc, a Móra (cal donar suport als autors locals), a la Rambla de Tarragona manifestant-se contra la VII flota nord-americana, a la Serra d\'Almos amb grups de jovent participant a la Trobada contra el Neoliberalisme i per la Humanitat (cal que «un altre món sigui possible») i així als llocs més no anunciats pels grans mitjans, és a dir, els llocs més alternatius, més del poble conscient i més agreujats, que són els agraris, fluvials i suburbials, allà on es concentren totes les tensions derivades del SPD (Sistema Planificat de Desordre) que vivim.
Per tant, en aquest caos delirant que és el Camp de Tarragona, el seu àmbit de residència, treball filològic, periodístic i sindical que és el seu, aquest xiquet no pot –ni vol– romandre en actitud sedentària, passiva ni funcionarial. Per tot això, en un moment que ara no puc precisar, me\'l vaig trobar en una de les moltes salses en què vaig saber que estava posat.
I com que és franc, francot i gens infranquejable, vaig pensar que seria bo tenir-lo per amic. Ell devia pensar el mateix, i ve\'t aquí que aquí em trobo explicant les coses que sé d\'ell. El perquè una persona, amb els anys, adquireix una consistència anarquista, llibertària o revolucionària (que deu ser el mateix) o bé una altra encarcarada, liberal-capitalista o conservadora, deu ser, també, un dels misteris entre els molts que no s\'han revelat de l\'existència humana. No aprofundiré per aquí, perquè em sento completament insolvent.
Només dir que els fets continuats parlen més i millor que totes les genealogies possibles i que totes les declaracions de principis, sovint només verbals. El cas és que, en la crisi profunda que tenim entre els sistemes polítics de representació, que és la crisi entre el que es pensa, es diu i es fa, l\'opció llibertària segurament és la que connecta amb més intensitat en la conjugació de les dues llibertats fonamentals humanes: la personal i la col·lectiva, indestriables i necessàries ambdues.
Posats en aquest esglaó de l\'escala de la vida, haig de dir que Jordi Martí, després del desori organitzatiu llibertari dels anys setanta i vuitanta, em fa l\'efecte que, al costat d\'altres tants com ell, ha vist la urgència de fer del pensament i l\'organització anarquista una estructura mínimament adulta, que superi els antics estadis infantiloides que tan bé han anat, al llarg de la història, a l\'estructura dominant. És el que van fer, al seu temps (el temps crític de la República i la Guerra Civil), dos homes de gran categoria estratègica en el camp anarcosindicalista, com van ser Joan Peiró i Andreu Nin. El primer el va afusellar Franco, el 1942, i el segon, els sicaris de l\'URSS, el 1937, és a dir, els «redemptors» de la classe obrera internacional. És evident que tot això era una lliçó de la qual calia treure conseqüències. També em sembla evident que Martí ha pensat en tot aquest afer i que té en consideració l\'exemplaritat d\'aquests seus il·lustres i tràgics antecedents.
Per tot plegat –i en funció de com tenim el pati– no m\'estranya que s\'hagi vinculat tan fortament a la CGT (Confederació General del Treball) i que coordini la revista Catalunya d\'aquest sindicat renovador de les formes de lluita dels treballadors, en paral·lel a les dels moviments socials, en aquest complicat moment d\'atomització de les anomenades «forces productives», si és que encara es pot parlar en aquests termes. Tampoc em sorprèn que continuï portant la torxa llibertària al Priorat natal, havent fundat fa cinc anys, a Marçà-Falset, al costat de la historiadora Àngela Jackson, el periodista Toni Orensanz i el professor d\'història Pere Audí, l\'entitat No Jubilem la Memòria, que ha protagonitzat, amb exposicions, congressos i llibres, la recuperació històrica del que va passar al Priorat durant la Guerra Civil, entre els assassinats de la FAI, la presència de les Brigades Internacionals i el fet de ser rereguarda republicana (sanitària, alimentària i de reagrupament) durant la Batalla de l\'Ebre, que aquests dies de finals de juliol ha acomplert els setanta anys del seu inici.
|
La Generalitat demanarà a Foment un tercer accés a la variant de Falset
EL PUNTLa Generalitat demanarà al Ministeri de Foment un accés directe a l\'est de la variant de Falset –el tram més pròxim a Reus–, per millorar la connexió de l\'N-420 amb la T-710, carretera que connecta amb bona part dels municipis del nord del Priorat. La construcció de la variant no va incloure una connexió directa, sense haver de travessar el poble de Falset, per als vehicles de la carretera comarcal. Tal com recorda el diputat d\'ERC per Tarragona, Sergi de los Rios, «el PSOE, a través del subdelegat, es va comprometre l\'estiu passat a estudiar un accés que ho solucionés, i el Parlament insistirà en la demanda.» D\'altra banda, el Parlament també insta el govern que no hi hagi nous retards en la variant de Falset i en la millora de la C-242 (Alforja-Torrebesses). També instarà a fer els estudis necessaris per la millora de la carretera de Prades a Vilanova de Prades.
|
Les obres de la C-242 començaran un any més tard
EL PUNTEl Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) iniciarà la millora de la carretera C-242 entre els municipis de d\'Alforja i Torrebesses l\'any 2010, quan havia d\'estar enllestida el 2009. L\'alcalde de Cornudella de Montsant, Josep Maria Castan, va explicar ahir que el conseller del DPTOP, Joaquim Nadal, ha admès el retard respecte a l\'anterior termini que els va anunciar l\'any 2005 i que aquestes són les noves dates per a l\'execució del projecte. La intenció de la Generalitat és que al llarg de l\'any vinent es redacti el projecte i que el 2010 comencin els treballs. La millora tindrà un cost de 37 milions d\'euros per al tram entre l\'N-420 i Alforja, i de 22 milions pel que va d\'Alforja a la C-12 per Ulldemolins.
|
Recomendaciones a los usuarios sobre los SMS premium y el uso de teléfonos con prefijo 905
Agència Catalana de ConsumEl Consejo del Audiovisual de Cataluña a través del Foro de entidades de personas usuarias del audiovisual, del cual forma parte la Agencia Catalana del Consumo, ha elaborado unas recomendaciones sobre el uso de teléfonos con prefijo 905 y los SMS premium en concursos y otros programas de radio y televisión en los que se solicita la participación de la audiencia. El documento pretende informar a las personas usuarias sobre cómo funcionan dichos sistemas y alertar sobre posibles gastos indeseados. |
Les variants de l\'N-420 i la cursa de mai acabar
PERE MUÑOZQuè tenen a Toledo i a Madrid que han d\'esperar-se menys de set anys per una autopista de peatge de 60 quilòmetres entre l\'anunci i el tall de la cinta, i per nosaltres l\'espera serà de dotze anys per tres variants petites?
opinió
Senador d\'ERC per Tarragona i portaveu de l\'Entesa Catalana de Progrés a la comissió de Foment
El BOE del 25 març de 2000 va publicar la resolució de la secretaria d\'estat d\'Infraestructures i Transports segons la qual es posava a licitació redactar l\'estudi informatiu de dues actuacions diferents, una de 59,6 quilòmetres i l\'altra de 8 quilòmetres. Va passar el temps. La primera infraestructura va entrar en servei el 29 de desembre de 2006. La segona, la més petita, encara està en fase de redacció de projecte constructiu, és a dir, li queden anys per ser una realitat. La primera és una autopista de peatge. L\'altra són les tres variants d\'una carretera nacional que sumen, en global, vuit quilòmetres. L\'autopista no era a Catalunya, sinó de Madrid a Toledo (AP-41) i incorporava també la construcció d\'un tram gratuït d\'autovia (A-40) al nord de Toledo. Les tres variants són les de la carretera N-420 al seu pas per Riudecols, Corbera i Gandesa.
Aquell anunci de 25 març de 2000 era el tret de sortida administratiu per a una autopista de peatge i per a tres variants llargament reivindicades. L\'Estat encarregaria a una empresa l\'estudi informatiu de l\'autopista per un període d\'elaboració de «divuit mesos» i a una altra empresa, l\'estudi del conjunt de les variants per un període d\'elaboració de «vuit mesos».
Des d\'aquell tret de sortida comú, l\'AP-41 i l\'N-420 han viscut vides oposades, com si fossin germans separats després del part. I com si un dels dos fills acabés ric i l\'altre fos pobre. El ritme ferotge de tramitació de l\'autopista, tot i que es tractava d\'una concessió –ja se sap, una empresa concessionària no vol perdre temps, perquè perd diners– contrasta amb la lentitud per resoldre els estudis informatius de tres variants, la més gran de les quals, Gandesa, mesurarà 4 quilòmetres.
L\'Estat va aprovar l\'estudi informatiu de l\'AP-41 i del tram d\'autovia gratuïta A-40 el 6 d\'agost de 2003. El 8 d\'agost el BOE publicava el plec de clàusules del concurs per adjudicar a una empresa la redacció del projecte i l\'execució. Amb el reial decret 281/2004 de 13 de febrer de 2004 (BOE del 21/02/04) es va fer la concessió. El punt cinquè lletra D de la concessió deia: «Plazo para la apertura al tráfico: antes del 31 de diciembre de 2006.» Dit i fet, el 29 de desembre entraven en servei l\'autopista i el nou tram de l\'A-40 després de 440 milions d\'inversió, «la mayor inversión en infraestructuras realizada hasta el momento en Castilla-La Mancha», destacava la premsa local.
I les variants de l\'N-420? Són d\'un sol carril per sentit... Per lògica no havia de trigar massa l\'aprovació dels seus estudis encarregats a la mateixa empresa que havia de redactar-los, segons el BOE, en «vuit mesos». Comptant l\'exposició pública, les al·legacions i la seva resolució, la lògica deia que no caldria esperar molt. Però la lògica va passar de llarg de l\'N-420, malgrat que Esquerra a Madrid va intercedir repetides vegades davant el ministeri per accelerar-ne el ritme.
De forma definitiva, l\'Estat va aprovar els estudis informatius de les variants gairebé set anys després d\'aquella primera aparició al BOE de març de 2000. El 10 d\'octubre de 2006 s\'aprovava l\'estudi de la variant de Corbera; i el 9 de març de 2007, els dos estudis restants. Esquerra a Madrid va tornar a demanar diligència en la resta de la tramitació perquè crèiem que, amb voluntat política, durant l\'any 2007 es podia adjudicar el projecte constructiu, aprovar-lo aquest 2008 i arribar a final d\'any amb alguna obra adjudicada. Malauradament l\'Estat va tornar a alentir el pas.
El ministeri va posar a licitació la redacció dels tres projectes entre juny i agost de 2007. I va trigar massa a adjudicar-los. El seu termini de redacció és de dotze mesos, que s\'han de descomptar a partir que el BOE del 8 de gener de 2008 publica l\'adjudicació del projecte de la variant de Riudecols; el BOE del 25 de gener de 2008 en publica el de la variant de Corbera, i el BOE del 13 de març de 2008 en publica el de la tercera variant, Gandesa.
Fins al 2009 no tindrem projectes. Després toca posar a licitació les obres i adjudicar-les, cosa que ens porta al 2010. Sumin ara els mesos d\'execució a dia d\'avui desconeguts... A mode de guia, la variant de Falset (de 3,4 quilòmetres) va ser adjudicada el juny de 2005 i inaugurada el 30 d\'abril de 2008. Tot plegat em desperta la següent reflexió: ¿què tenen a Toledo i a Madrid, i no tenim nosaltres, que han d\'esperar-se menys de set anys per una autopista de peatge de gairebé 60 quilòmetres entre el primer anunci al BOE i el tall de la cinta inaugural, mentre que aquí l\'espera pot ser de dotze anys per a tres variants petites? A més, durant tot aquest temps no deixarem de pagar un altre tipus de peatge: embussos, sorolls, inseguretat en els trams urbans de l\'N-420, molèsties, accidents...
|
|
 |
|
|
 
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| | |
|
|
© Consell Comarcal del Priorat
C/ Josep M. Gich, 1.- 43730 FALSET
Tel. 977.830.119 Fax 977.830.564
800X600 Internet Explorer
|
|
|
|
Primera pàgina
Pàgina anterior